La formació professional contínua és un instrument essencial per garantir la formació al llarg de la vida, l’adaptació de les treballadores i els treballadors i de les empreses a la nova societat, basada en el coneixement i el manteniment de la capacitació professional en supòsits de canvis i mutacions dels processos productius en el marc de l’Estratègia Europea d’Ocupació. A més de proporcionar a les treballadores i als treballadors la qualificació que puguin necessitar al llarg de la seva vida laboral, la formació contínua constitueix un valor estratègic prioritari en els processos de canvi tecnològic, econòmic i social, i és, per això, un instrument essencial per a l’estabilitat en l’ocupació i la cohesió social. (Resolució TRI/3045/2004, de 8 de novembre, DOGC núm. 4259 - 12/11/2004)

La formació al llarg de la vida ha esdevingut un camp important, revelador de les noves reivindicacions de les societats industrials, que forma part d’una constel·lació de demandes característiques d’aquestes societats. Des de l’any 1970 aproximadament, en tots els països industrialitzats, s’ha donat un fenomen d’aug­ment continu de la formació permanent, ja sigui per demanda de formació de base per a adults, de formació professional o de reciclatge, de cursos de llengua estrangera, d’utilització del temps lliure, de participació en activitats educatives socioculturals, organitzacions sindicals, patronals...

Força autors estan d’acord a considerar que ens trobem en un procés de transformació estructural que afecta la majoria de les societats conegudes com les societats avançades. L’economia i la societat actual estan basades en la informació, tant en la d’alta tecnologia com en els serveis especialitzats i en la majoria d’activitats productives. Per tant, el treball i la seva organització està sofrint canvis importants. En aquest procés la societat moderna està consolidant i generant desigualtats, exclusió i marginació. Això comporta que cada cop s’intensifiqui més la necessitat de formació tant individual com col·lectiva, i es fan indispensables no tan sols els aprenentatges de noves tecnologies i la formació professionalitzadora de qualitat, sinó també aprenentatges polivalents i transversals, basats no només en aquelles competències vinculades al desenvolupament de l’activitat professional, sinó també aquells que fan possible la construcció d’una societat des del respecte mutu, la convivència, la solidaritat, la igualtat de gènere...; en definitiva, una societat basada en el respecte dels valors universals dels drets humans.

S’ha anat definint, des d’instàncies internacionals, la formació al llarg de la vida o la formació permanent com un instrument estratègic per fer possible el desenvolupament dels pobles en democràcia, és a dir, educar per compensar carències, per facilitar l’accés al mercat de treball, per redistribuir riquesa, per superar els reptes que la realitat presenta a escala individual, per adaptar-se i trobar respostes a les noves situacions, però, especialment, per ser capaços d’organitzar-nos, de treballar en equip, de projectar-nos i participar en el disseny de la realitat social en totes les seves dimensions; una educació, en definitiva, orientada a la participació i a l’organització col·lectiva i autònoma. Per a Victoria Camps: «La educación es necesariamente normativa. Su función no es sólo instruir o transmitir unos conocimientos, sino integrar, en una cultura que tiene distintas dimensiones, una lengua, unas tradiciones, unas carencias, unas actitudes, una forma de vida. Todo lo cual no puede ni debe transcurrir al margen de la mención ética, que es, sin duda, el momento último y más importante, no de esta o aquella cultura, sino de la cultura humana universal. Educar es, así, formar el carácter, en el sentido más extenso y total del término: formar el carácter para que se cumpla un proceso de socialización imprescindible y formarlo para promover un mundo más civilizado, crítico con los defectos del presente y comprometido con el proceso moral de las estructuras y actitudes sociales.»

És evident que les societats actuals són cada vegada més diverses, ja sigui per la presència de poblacions de diferents llocs i cultures, com per la influència dels mitjans de comunicació. L’educació, en tota la seva extensió, no pot viure d’esquena a aquesta realitat i adherir-se a un sistema de valors rígids i propis d’una cultura tancada i poc flexible que impossibiliti el diàleg i la comunicació amb altres cultures i altres sistemes de valors. Tampoc no pot mantenir-se neutral o indiferent al món dels valors, sinó que precisament haurà de promoure els valors que, en el si de la seva pròpia cultura, afavoreixin l’obertura al diàleg, la tolerància envers altres formes de manifestacions culturals dintre del respecte pels drets humans i treballar cooperativament en la diferència i des de la diferència; això vol dir “educar per a la ciutadania”.

Introduir competències transversals vinculades a la defensa dels drets humans en els aprenentatges de la formació permanent al llarg de la vida, significa dotar de recursos la ciutadania, per concebre i construir la societat a partir dels principis ètics dels drets humans com a elements bàsics de la convivència i la igualtat i del valor positiu de la diversitat.

Tot això fa necessària una nova visió de la dimensió educativa institucional, però també del procés d’aprenentatge en si mateix. La dimensió institucional ha de partir d’un model d’entitat més àmplia que permeti la cohesió i la socialització. Ha de destacar l’autonomia i aquelles propostes que ajudin a potenciar alternatives personalitzades i individualitzades. Per tant, un projecte formatiu ha de tenir un caràcter global, el qual ha d’incloure totes les activitats de caràcter transversal que fomentin, en totes les persones, una comprensió crítica de la societat i de la vida, així com una participació activa en la seva transformació. M. J. Martínez (1995) defineix així els continguts transversals: «Són contenidos culturales relevantes i valiosos, necesarios para la vida y la conviencia, que configuran de manera específica el modelo de ciudadano que demanda cada sociedad, a través de una educación en valores que permita a las personas sensibilizarse y posicionarse ante los problemas, enjuiciarlos críticamente y actuar con un compromiso libremente asumido.»

Des d’aquesta perspectiva, cal garantir el paper que exerceixen l’educació i la cultura com a factors de cohesió social, anivelladors de desigualtats i condicions necessàries per a la competitivitat econòmica i l’exercici ple de la condició de ciutadania. La formació al llarg de la vida, i especialment la formació en valors, configura un nou paradigma educatiu: és bàsicament una tasca que té com a objectiu estimular la participació en tots els nivells possibles i, especialment, en els espais de presa de decisions.

Les polítiques de formació professional estan a la base del model social europeu, que, al seu torn, tal com diu la Declaració del Consell de Barcelona de 2002, «es basa en els bons resultats econòmics, amb un nivell elevat de protecció social, instrucció i diàleg social. Un estat social dinàmic haurà d’encoratjar les persones a treballar, ja que una ocupació és la millor garantia contra l’exclusió social». Aquests valors del treball com a instrument de cohesió i solidaritat són presents en el nostre plantejament. El reconeixement de les competències laborals és una qüestió de transparència i autenticitat del sistema. Genera i ha de generar cohesió i confiança. Ha de ser un sistema flexible però coherent.

Però, no només hi és   present als nostres plantejaments el treball com a mitjà de vida, o el que es el mateix, el treball assalariat com única forma de treball, sinó que es vol aprofundir i plantejar el treball des de la perspectiva “dels treballs (de tots els treballs), d’aquests que són visibles com és el treball assalariat, i d’aquests que són invisibles, però no menys imprescindibles per a la pròpia existència de l’espècie humana, com són els treballs de la cura de les persones, o els treballs a la comunitat, des de la perspectiva de gènere.

La formació integral i democràtica dels ciutadans requereix coherència de plantejaments i finalitats, així com una gran complementarietat en el conjunt de les actuacions. Cal que la societat i la comunitat, i no tan sols els centres de formació, es responsabilitzin de l’educació dels ciutadans i ciutadanes al llarg de la vida, i promoguin, sobretot, els valors que són essencials per a la convivència i la cultura cívica i democràtica. Cal recuperar el comportament actiu del ciutadà i de la ciutadana per tal de millorar la societat.

El sindicat està compromès amb les treballadores i els treballadors no només en la defensa dels seus drets laborals, sinó en la transmissió de valors que ens són propis, com ara la solidaritat, la igualtat d’oportunitats, la convivència, la democràcia..., amb l’objectiu de consolidar una societat més equitativa. Per dur a terme aquest objectiu, es fa palesa la necessitat de posar a l’abast dels professionals de la formació recursos i  estratègies metodològiques d’intervenció, perquè puguin aportar elements d’anàlisi i de reflexió al voltant d’aquests valors.